Perquè em dedico a això?
Es creu que tot just un quinze per cent de la població està disposada a operar canvis transformacionals importants en la seva manera habitual de conduir-se mitjançant l’aprenentatge de noves habilitats personals i de direcció. I hi ha qui afirma que es menys d’un cinc per cent, la gent que porta a terme de manera decidida i amb persistència, tot el que s’ha de fer per adquirir nous hàbits per progressar en aquestes habilitats.
I no obstant, si definim el conjunt de les habilitats a les que ens referim com…
…l’habilitat apresa de comprendre i gestionar les teves pròpies emocions, comprendre les emocions dels demés, i a través dels pensaments i emocions pròpies i del altres, inspirar, transformar, motivar i dirigir, amb el millor de tu mateix i dels demés…
…ens trobem amb que aquestes habilitats constitueixen el factor més important del lideratge i del èxit -entenent per èxit la habilitat de posar-se objectius i assolir-los- a la vida persona, professional i organitzacional de l’individu.
Algunes evidències
La Rutgers University ha preparat un estudi que reuneix aclaparadores evidències en aquest sentit. A continuació, algunes de les conclusions que ens recorda:
- Una consultora multinacional comprova que el rendiment en beneficis dels consultors que puntuen per sobre de la mitja en 9 de 20 competències de la IE (intel•ligència emocional), es un 139% més elevat.
- Les Forces Aèries han descobert que el seu personal amb més èxit, puntua significativament més alt que la resta, en competències com assertivitat, empatia, felicitat i autoconsciència emocional.
- L’Oréal comprova que els seus venedors seleccionats sobre la base de la seva competència emocional, venen més que els seleccionats segons el mètode tradicional.
- Una companyia d’assegurances descobreix que els seus venedors amb menys autoconfiança, empatia i iniciativa, venen considerablement menys que els que tenen més.
- L’anàlisi de més de 300 alts directius mostra que hi ha sis competències emocionals que distingeixen als millors: influència, direcció d’equips, consciència organitzacional, autoconfiança, afany d’èxits i lideratge.
- En treballs de mitjana complexitat (administratius de ventes, mecànics, etc), els que més rendeixen més ho deuen en un terç a les seves habilitats tècniques i cognitives, i en dos terços a les seves habilitats d’intel•ligència emocional.
- L’habilitat d’auto avaluar-se va ésser associada als millors resultats obtinguts, entre diversos centenars de directius pertanyents a dotze organitzacions.
- Una cadena de tendes va associar l’habilitat de gestionar l’estrès amb l’èxit dels millors caps de tenda.
- American Express va comprovar que els directius que havien rebut entrenament en intel•ligència emocional assolien millor xifra de negocis que els demés.
- Una investigació del Center for Creative Leadership revela que la principal causa del descarrilament dels executius es el dèficit de intel•ligència emocional. Les tres principals causes son la dificultat per gestionar el canvi, no ésser capaç de treballar bé en equip i les relacions interpersonals pobres.
- Després que els supervisors d’una planta de fabricació van rebre ensinistrament en habilitats tals com escoltar millor, i ajudar als empleats a resoldre problemes per si mateixos, es van reduir els accidents i les queixes, i es va augmentar de forma significativa la productivitat.
I es que tant la observació empírica com la investigació ens mostra que “l’èxit” humà, sovint es més una qüestió de saber conèixer a un mateix, disciplinar-se, motivar-se i motivar, i relacionar-se adequadament amb altres persones… que una qüestió de ser capaç d’emmagatzemar en el cervell gran quantitat de coneixements.
I no obstant, avui encara no hi ha un ampli reconeixement d’aquesta realitat en la nostra societat… si bé es cert que alguns caps clars i en capacitat d’influir, el estan assumint amb totes las seves conseqüències. Però si bé s’han fet avenços en els últims deu anys, incorporar a la nostra cultura el que de veritat comporten aquestes “troballes” prendrà el seu temps. El establishment (o els poders imperants –i que es suposa son operatius en l’ordre establert-), avui com ahir, es massa rígid. D’una banda te la seva inèrcia i es lent a l’hora de reaccionar. Però sobretot te por de esser escombrat per las perilloses corrents de lo ‘nou’, i es resisteix a adoptar canvis que percep com una amenaça pels seus privilegis àrduament aconseguits.
A principis del segle XVI, quan van començar a organitzar-se en la seva contra els opositors de les noves idees de Galileu -que sustentaven la teoria aristotèlica del geocentrisme-, Sagredo l’escriví: «El poder i la generositat del vostre príncep permeten esperar que ell sàpiga reconèixer la vostra dedicació i el vostre mèrit; però en els mars agitats de l’actualitat, qui pot evitar de ser, jo no diria enfonsat, però sí almenys durament agitat pels vents furiosos de la gelosia?».
Per paradoxal que sembli, en ple segle XXI els nens hauran d’esperar a que els seus pares, parvularis i escoles es prenguin seriosament la importància de que aprenguin des de ben petits a identificar els seus punts forts, i a motivar-se, a empatitzar, i a negociar… els joves hauran d’esperar a que les universitats donin prioritat al foment de l’habilitat de conèixer-se, disciplinar-se, comunicar, debatre, liderar…
Però perspicaces organitzacions de totes classes tenen pressa, perquè veuen clar que no es poden demorar en recollir els fruits que podrien donar-los les habilitats del seu personal clau… en el cas de que les tinguessin. Tampoc tenen temps que perdre, les persones, empleats, directius i professionals que amb fina sensibilitat, perceben en la pràctica de les habilitats de la intel•ligència emocional, una manera sabia, satisfactòria i feliç de créixer com a persones i professionals, i de assolir abans i millor, objectius cada cop més ambiciosos, propis i genuïns.
I són aquestes persones, professionals i organitzacions avançades al seu temps, les que han propiciat l’aparició des de fa pocs anys de la figura del “Formador-Facilitador” en Habilitats Personals i de Direcció. Una figura amb una tasca que sembla, avui per avui, inacabable…
.
